Happy People Dancing on Planet Earth

What are these humans doing? Dancing. Many humans on Earth exhibit periods of happiness, and one method of displaying happiness is dancing. Happiness and dancing transcend political boundaries and occur in practically every human society. Above, Matt Harding traveled through many nations on Earth, started dancing, and filmed the result. The video is perhaps a dramatic example that humans from all over planet Earth feel a common bond as part of a single species. Happiness is frequently contagious -- few people are able to watch the above video without smiling.


http://antwrp.gsfc.nasa.gov/apod/ap080722.html


Begin the new year dancing !!!

Happy New Year 2009 !!!

BON NADAL !!!!!

Imagine

Imagine there's no Heaven
It's easy if you try
And no Hell below us

Above us only sky
Imagine all the people
Living for today

Imagine there's no country
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too

Imagine all the people
Living life in peace

You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
Maybe someday you will join us
And the world will be as one

Imagine no posessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
Or Brotherhood of Man

Imagine all the people
Sharing all the world

You may say that I'm a dreamer
But I'm not the only one
And maybe someday you will join us
And the world will be as one

You may say that I'm a dreamer
But I'm not the only one
Maybe someday you will join us
And the world will be as one...

Alguna pregunta més?

L"Alguna pregunta més?" arriba ja a la cinquena temporada a TV3 davant l'estupefacció general i l'alegria de les hipoteques dels membres de l'equip. Enguany, continuarem repassant el millor de l'actualitat i de la televisió en aquest espai de zàping humorístic. Entre les novetats cal destacar la secció "Pressing APM!", on els personatges televisius més populars s'enfrontaran, per primera vegada i cara a cara, a les seves pròpies pífies. A més a més, donarem continuïtat a "La parabòlica", als tràilers, a les paròdies d'anuncis i de programes i cada setmana riurem amb "Els millors".
L'"APM?" va néixer com un especial el 14 de juliol del 2004, però els bons resultats d'audiència –una mitjana de 595.000 espectadors i una quota de pantalla del 23,2%– en van afavorir la continuïtat. El 2004 va passar a ser un espai setmanal de 20 minuts, amb una quota de pantalla del 25,1% i una audiència mitjana de 679.000 espectadors. Del novembre al juliol del 2006 va tenir una audiència mitjana de 626.000 espectadors i una quota de pantalla del 22,3%. "L'Alguna pregunta més?" de TV3, en la seva quarta temporada, es va consolidar en el "prime time" amb un "share" superior al 20% i una audiència mitjana de 617.000 espectadors. En l'emissió del 30 d'octubre de 2007 va fer el seu màxim d'audiència, amb un 26,9 %, i va arribar a ser el programa més vist del dia, quan el van arribar a seguir fins a 1.023.000 catalans.

FENOMEN VISIBLE CADA CINC ANYS

Venus es va mostrar com una arracada de la Lluna a l'ocultar-se darrere seu

Els dos objectes més visibles del firmament, Venus i la Lluna, van jugar ahir a la tarda al gat i la rata en un procés astronòmic per a tots els públics, és a dir, visible a simple vista i fàcil de localitzar. La Lluna en fase creixent, amb només el 13% de la seva superfície il·luminada, es va anar acostant al planeta fins que el va tapar completament, durant aproximadament una hora i 25 minuts, i després es va apartar perquè tornés a emergir. Mentrestant, no gaire lluny, Júpiter també exhibia la seva brillantor.

El procés, conegut tècnicament com a ocultació de Venus, va començar en horari diürn (16.40) i va acabar quan ja era de nit (18.15), encara que la bellesa de tot el procés es va prolongar molt més. De fet, a les set del vespre era visible Venus com si es tractés d'una arracada penjant de la Lluna. "S'ha vist molt bé perquè el cel estava molt clar", va explicar Mar López Rubió, de l'agrupació astronòmica Aster, de Barcelona. L'ocultació de Venus és un fenomen relativament habitual visible des de la Terra cada any, normalment dues vegades, però que no es pot contemplar des de tot el planeta, de manera que la possibilitat de veure'l en directe en un mateix lloc es redueix a una vegada cada cinc o sis anys. En aquest cas, les regions afortunades van ser Europa occidental, el nord-oest d'Àfrica i una àmplia franja de l'Atlàntic septentrional.

El Periódico de Catalunya